La doctora Joana Nicolau, endocrina de l'Hospital de Son Llàtzer, rep aquest divendres a Bilbao el premi a la Millor Tesi Doctoral en Endocrinologia i Nutrició de 2018, per haver estudiat la «Prevalença de trastorns psicopatològics en l'obesitat i la diabetis mellitus: influència sobre el control metabòlic, complicacions de la diabetis tipus 2 i resposta al tractament de l'obesitat ».

L'especialista mallorquina ha constatat que hi ha una alta proporció de diabètics tipus 2 i pacients amb obesitat que pateix algun tipus de trastorn psicològic i que tractar-los de ells millora el control de la malaltia i la seva qualitat de vida.

- La Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN) li lliura en el seu congrés el premi a la millor tesi de l'any, què suposa aquest reconeixement?

- No m'ho esperava. La vaig enviar sense cap previsió d'èxit. Simplement vaig fer la meva pràctica clínica habitual, només que passant uns test als pacients per discriminar els que tenien un problema psicològic. És una tesi que ha tret molts resultats però que no dóna diners.

- Ha estudiat la relació entre la diabetis tipus 2 i el trastorn depressiu i en la conducta alimentària. Quina és la conclusió?

- Hi ha relació i aquesta influeix en el control dels pacients. Primer vam estudiar la freqüència de la depressió, perquè en la majoria de les ocasions és alguna cosa al que no es presta atenció a diabètics perquè hi ha altres coses més importants que atendre i l'analítica és el primer. Però jo sempre els dic als pacients que seria molt fàcil tractar-los si no hi hagués problemes familiars, de treball o de si els van a desnonar. Tot això influeix en el control perquè el pacient deixa de banda coses que li semblen secundàries com, en el cas de la diabetis, l'auto-cura per mantenir un bon control.

- Afecta a molts?

- Primer vam passar un test a més de 350 pacients i vam detectar que, si normalment la depressió afecta al voltant d'un 10% de la població, entre els pacients amb diabetis 2 afectava a gairebé un 30%, es triplicava, amb la qual cosa la diabetis augmenta el risc de tenir una depressió. En segon lloc, als que tenien depressió confirmada mitjançant entrevista amb un psicòleg, se'ls va dir que haurien de prendre antidepressiu. En la societat, i sobretot en gent gran, la depressió segueix sent un estigma i, com prendre antidepressius és admetre-la, hi va haver gent que va rebutjar prendre'ls. Utilitzem a aquests pacients com a grup de control. Vam veure als 6 mesos ia l'any que, en els que prenien antidepressiu, millorava la qualitat de vida, que és una cosa molt important en pacients crònics, i afrontaven molt millor la malaltia, però no millorava el control glucèmic.

- Per què va estudiar també si patien trastorn d'alimentació?

- Hi havia estudis de trastorns de la conducta alimentària en diabètics tipus 1, en joves, però no en tipus 2. Vam voler esbrinar si hi havia algun trastorn que pogués ser més freqüent en aquests pacients tipus 2, amb una edat mitjana de 55 anys, i vam triar el trastorn per afartament. Vam veure que també era molt més freqüent que en la població general, el quintuplicava, i influïa negativament en el control metabòlic, que inclou el pes i l'estat del pacient.

- Com es tracta?

- Per mitjà de psicologia. I en l'actualitat gairebé no disposem de psicòlegs a la sanitat pública. Cal escoltar al pacient i, en ocasions, ser més permissius amb la dieta per evitar que qui no està passant un bon moment psicològicament pugui tenir un trastorn d'alimentació.

- Quant a l'obesitat, va estudiar la relació amb el Trastorn per Dèficit d'Atenció (TDAH), per què?

- L'estudi va ser sobre persones amb obesitat mòrbida, ja operades de cirurgia bariàtrica, que perden pes durant els dos primers anys i després arriben a una fase altiplà. Quan arriben aquesta fase, la part psicològica que no està directament relacionada amb el problema del pes, torna a aparèixer. Hi ha estudis que indiquen que als 15 anys una part de pacients han recuperat el pes perdut i s'està buscant quins són aquests pacients i per què. S'ha suggerit que les variables psicològiques poden ser importants i això és el que hem buscat: TDAH, perquè s'ha vist que encara que és un diagnòstic infantil, fins al 7% pot romandre en els adults, i veure si influïa en alguna cosa.

- ¿I ho fa?

- Sí que influeix, sobretot en la constància en mantenir les visites ia mantenir el tractament dietètic. Són persones altament impulsives. També estudiem el «grazing», el pica-pica continu. Se sol donar en persones que abans tenien trastorn per afartament. Després de la cirurgia bariàtrica, amb la reducció de l'estómac, se'ls recomana menjar cada dues o tres hores perquè l'estómac és molt petit, però el que fan és canviar el patró d'alimentació a un altre patró que també és anòmal, anar picant tota l'estona .

- Com es tracta?

- Amb abordatge psicològic i psiquiàtric. El primer és diagnosticar-lo. Cal tenir a aquests pacients identificats i sobretot fer un seguiment.

- Llavors, és essencial tenir en compte el factor psicològic en tractar a pacients amb diabetis 2 i amb obesitat?

- Sí, pel seu impacte negatiu en el control de la malaltia i en la qualitat de vida. S'ha vist que realment és important, i s'ha vist amb dades. En malalties cròniques com la diabetis i l'obesitat, dues de les grans epidèmies del segle XXI, a part que els números hagin demostrat que si baixes pes vas a millorar tot tipus de complicacions, estem parlant també de persones a qui els influeix tot i la qualitat de vida és prioritària, és importantíssima.

- Però, sent endocrina, la seva especialitat no abasta tots aquests aspectes.

- No estic fent de psicòleg; la tesi només indica als especialistes i endocrins que cal tenir en compte que hi ha aquestes altres malalties, perquè l'integrin en la seva pràctica clínica habitual, per identificar aquests pacients, que no es quedin perduts, i remetre'ls a qui toca. Demostra que el suport psicològic en la sanitat pública és important.

- ¿Cap a on s'encamina ara la seva investigació?

- En el cas dels pacients amb obesitat, vaig estudiar a 60, però ara ja anem per 150. Segueixo treballant a la base de dades ia més ara tenim una psicòloga becària gràcies a la tesi ia l'esforç del cap de Servei i ens estem orientant cap a l'estudi d'un nou patró, l'addicció al menjar, perquè hi ha certs aliments que actuen en el cervell com si fossin una droga, i estem veient quants pacients diabètics i obesos tenen aquest patró anòmal i com els influeix. Estem ampliant fronteres.

Font: Última Hora, 21.10.2019