CA | ES | EN

últimas noticias

martes, 27 de septiembre de 2016
E9. Trobada "Dieta Mediterrània i estil de vida com a promoció del turisme de salut i estratègia RIS3

Dins el marc de la XXVII Escola de Salut Pública de Menorca al Llatzaret de Maó, el passat dilluns dia 19 de setembre es va dur a terme la trobada E9. “Dieta mediterrània i estil de vida com a promoció del turisme de salut i estrategia de RIS3”, organitzada per l'Institut d’Investigació Sanitària dels Illes Balears (IdISPa) i el CIBERobn (Centre de recerca biomèdica en xarxa d'obesitat i nutrició) de l'Institut de Salut Carlos III.


Per què fer aquesta trobada?


  • L'impacte mundial que ha tingut la recomanació de la dieta mediterrània i l'estil de vida en la prevenció de les malalties cardiovasculars
  • La importància de promocionar aquestes trobades científiques per part del CIBERobn de l’ISCIII
  • La necessitat de realitzar canvis en el model soci-econòmic a la nostra comunitat autònoma
  • Les infraestructures de la nostra comunitat autònoma
  • Les característiques geogràfiques de la nostra comunitat autònoma
  • La necessitat d'explorar l'alternativa del turisme de salut

PARTICIPANTS

Moderador:

Miquel Fiol, MD, PhD, director científic de l'Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISPa). IP del node 4 de CIBERobn.

 

Ponents:


  • Miquel Fiol, MD, PhD
  • Dora Romaguera, PhD, IP de l'estudi Predimed-Plus, CIBERobn, Cap del Grup Epidemiologia Nutricional i Fisiopatologia Cardiovascular (IdISPa)
  • Manuel Moñino, DN, president del Col·legi de Dietistes Nutricionistes de les Illes Balears. Investigador de CIBERobn del Grup Epidemiologia Nutricional i Fisiopatologia Cardiovascular (IdISPa)
  • Elena Cabeza, MD, PhD, cap de servei de Promoció de la Salut de la Direcció General de Salut Pública i Participació de Conselleria de Salut. Investigadora del Grup d’Investigació en Salut Pública dels Illes Balears (GISPIB) de l’IdISPa
  • Pere Muñoz, director de l´Agència de Turisme dels Illes Balears
  • Antoni Aguiló, MD, PhD, Vicerrector de Campus, Cooperació i Universitat Saludable de la Universitat de les Illes Balears. Cap del Grup Evidència, Estils de vida i Salut (EVES) de l’IdISPa.
  • Carmen Guerra, L en Biologia, responsable de Healthy Journey (Mallorca Saludable)
  • Caterina Amengual , PhD, Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
  • José Vicens, L. en Economia. Economista i màster en Direcció Financera

CONCLUSIONS

 

- Segons una revisió exhaustiva de les dietes realitzades per Health Services Research & Developement Service (novembre 2015), només hi ha un estudi de prevenció primària amb dieta (PREDIMED) que va demostrar una reducció dels esdeveniments cardiovasculars en un 30%, un retard en l'aparició de diabetis tipus 2 i una disminució de la incidència de càncer de mama.

- La mateixa revisió també recomana la dieta per a prevenció secundària.

- Els components de la dieta mediterrània (DietaMed) han estat inclosos en les recomanacions de les Dietary Guidelines for Americans 2015-2020 amb l'impacte que això suposa per a la resta de guies alimentàries de tot el món.

- L'estudi PREDIMED PLUS, pretén demostrar que la pèrdua de pes amb dieta mediterrània hipocalòrica i l'exercici físic donen un valor afegit a la prevenció de les malalties cardiovasculars. En el node 4 del CIBERobn de l'Hospital Universitari Son Espases ja s'han inclòs els 325 pacients assignats.

- Per a la prevenció, cura i recuperació de les malalties cardiovasculars i altres malalties cròniques a través de la dieta mediterrània és important: crear entorns facilitadores per al seu consum i seguiment, organitzar estratègies de vacances de salut a través de la sensibilització del sector, així com donar sortida a les peticions dels clients en temes de sostenibilitat, per exemple informant de l'origen dels aliments, la seva proximitat i el seu impacte en el medi ambient. Balears compta amb productes bàsics en DietaMed que poden explotar-se en aquest sentit.

Les accions de prevenció i cura poden emmarcar-se en estratègies de turisme de salut, mentre que les accions de recuperació s'emmarcarien en el turisme mèdic. En tots ells la DietaMed pot aportar un valor afegit no només a la salut, sinó també a cura del mitjà natural de les Illes.

El turisme de salut i el turisme mèdic són una oportunitat per al sector que podria contribuir a la desestacionalització del turisme i a la diferenciació dels quals aposten per la innovació.

Les accions de prevenció i cura són perfectament aplicables als treballadors del sector, de manera que l'entorn laborar sigui saludable quant als aliments consumits durant la jornada laboral. Els treballadors sans rendeixen més en el treball i redueixen l'absentisme.

- Ha de fer-se un esforç perquè els habitants autòctons, especialment els joves de les illes canviïn progressivament els seus hàbits alimentaris contaminats per fastfood, aliments ultraprocessats i baixa densitat nutricional i vagin incloent elements de DietMed com les persones majors que ja segueixen de forma espontània aquesta dieta. Els turistes s’adheriran amb més facilitat a la DietaMed si observen com els autòctons ho fan. L'experiència gastronòmica i d'estil de vida té un major impacte en el turista si l'experimenta amb el contacte de la gent.

- És important la informació i l'experiència: visites als mercats, de l'hort a la taula, rutes gastronòmiques, visites a tafones, centres temàtics, informació sobre al·lergògens, declaracions nutricionals i de propietats saludables, dietes personalitzades, tot això ens acosta a aliments clau de la DietaMed.

- Elements relacionats amb la dieta mediterrània i turisme: Restauradors (creació del logo de dieta mediterrània per a restaurants que compleixin els requisits), cuiners, touroperadors, escola d'hoteleria, productes locals, resultats de l'estudi PREDIMED, turisme de salut.

- Sabor a mediterrani: Projecte que contribueix a recuperar costums i dieta mediterrània (cultural, social, mediambiental)

- Creació de rutes saludables urbanes

- Eliminació del terme de temporada alta i baixa i substituir-ho per temporada d'estiu i d'hivern.

- El 86,1% dels turistes que van utilitzar servei “Wellness” en 2014 han valorat la seva experiència a Balears com molt satisfactòria (8 o més en una escala del 0 al 10)

- Es fa imprescindible una normativa d'ús dels espais naturals. Les zones d'alt valor ecosistèmic a Balears són clau per al turisme de salut.


ANALISI DAFO

 

FEBLESES del turisme de salut: falta d'estructuració de l'oferta, falta de sinergia amb la resta de productes turístics, falta d'inversió en la promoció, poc coneixement dels canals a utilitzar per posar en contacte empreses i turistes, desconeixement de la societat en general i dels agents.


FORTALESES del turisme de salut: infraestructures competitives, bona oferta complementària, extensa xarxa sanitària privada, seguretat de la regió, clima, paisatge, connectivitat aèria.


AMENACES del turisme de salut: destinacions emergents quan siguin segurs, crisi econòmica global, falta d'inversió en innovació, competència d'altres destinacions estrangeres, competència d'altres comunitats amb major sensibilitat del valor afegit.


OPORTUNITATS del turisme de salut: El 83% viatgen amb acompanyant, el 90% realitzen activitats complementàries, la despesa mitjana és de 6-10 vegades major, afavoreix la desestacionalització, millora la qualitat de l'estada.