Noticia completa:

El major estudi realitzat fins a la data a Europa ha observat una vegada més una associació entre un major consum de refrescos i una major mortalitat prematura. El treball, signat per mig centenar de científics, ha dut a terme un seguiment de 452.000 persones reclutades en la dècada de 1990 en una desena de països europeus, inclòs Espanya. Els resultats mostren que les persones que beuen dos gots diaris de refresc -mig litre- presenten un risc de mort prematura un 17% més gran que els consumidors ocasionals que prenen un got al mes com a molt. La investigació, que es publica aquest dimarts a la revista especialitzada JAMA Internal Medicine, és una anàlisi estadística que no serveix per establir relacions de causa-efecte.

"Hem observat l'associació tant a les begudes ensucrades com en les que tenen edulcorants artificials, però no podem saber si el consum de refrescos light augmenta la mortalitat prematura", subratlla l'epidemiòloga espanyola Dora Romaguera, coautora de l'estudi. Sorprenentment, el consum de refrescs amb sucre apareix vinculat a un risc de mort prematura un 8% més, mentre que les begudes amb edulcorants artificials també anomenades light o Zero- s'associen a un augment del risc del 26%.

"No podem descartar que l'efecte observat es degui a un factor de confusió. Calen més investigacions", explica Romaguera, de la Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears, a Palma. L'estudi prospectiu europeu sobre dieta, càncer i salut (batejat EPIC, per les sigles en anglès) va començar el 1992 a Alemanya, Dinamarca, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia. A cada participant, amb una mitjana de 50 anys, se li va prendre una mostra de sang i se li va fer omplir un qüestionari sobre el seu estil de vida. Un possible factor de confusió és que els participants consumissin refrescs light precisament com a resposta a problemes de salut previs.

"Això podria explicar part dels resultats, però no tots", opina l'epidemiòleg Antonio Agudo, coordinador de l'estudi EPIC a Espanya. Els investigadors han intentat minimitzar aquest possible factor de confusió excloent de les anàlisis a les persones que van declarar patir alguna malaltia greu o que van morir en els primers vuit anys del seguiment.

Agudo, de l'Institut Català d'Oncologia, recalca que els nous resultats europeus són "bastant concordants" amb els obtinguts en estudis recents als Estats Units, com una anàlisi de 82.000 dones presentat al febrer per investigadors de la Universitat de Harvard i altres institucions. En 2014, un altre treball, publicat a la revista Nature, va mostrar que els edulcorants artificials alteren la flora microbiana intestinal, un dels mecanismes que podrien ajudar a explicar els efectes observats a Europa.

Fa tres anys, l'Organització Mundial de la Salut va instar a tots els països a establir impostos sobre les begudes ensucrades per pujar almenys un 20% el seu preu, per tal de frenar l'actual epidèmia d'obesitat i diabetis que afecta centenars de milions de persones. "La indústria té tot el dret a intentar vendre els seus productes, però les autoritats també tenen tot el dret a descoratjar el consum, per exemple regulant els preus amb impostos", assenyala Agudo.

"Aquest estudi informa d'una possible associació entre un major consum de refrescs i un major risc de mortalitat, però no proporciona evidències sobre la causa. Així ho admeten els propis autors, que assenyalen que serien necessaris més estudis", afirma l'Associació de Begudes Refrescants en un comunicat enviat a aquest diari.

L'organització assegura que la indústria ha reduït un 35% la quantitat de sucre en els refrescs des de 2005. Les versions "sense sucre i sense calories" ja arriben al 33% del total de refrescos a Espanya, afegeix l'associació. "Segons les autoritats sanitàries de tot el món, inclosa l'EFSA, la màxima autoritat europea en aquesta matèria, els edulcorants baixos en calories i sense calories són segurs i contribueixen a reduir el consum de sucre", defensa l'Associació de Begudes Refrescants.

Per a la epidemiòloga Dora Romaguera, és moment de debatre "si la política de salut pública hauria d'evolucionar per no recomanar tampoc el consum de refrescos light". "L'opció més saludable és beure aigua", conclou.

Font: El País (3/9/19)