El doctor Joan Llobera (Pollença, 1956) està especialitzat en medicina preventiva i salut pública. Professionalment, és tècnic de salut pública d'Atenció Primària. En l'actualitat, és el cap de recerca d'Atenció Primària de Mallorca i també el cap de l'àrea de salut pública de l’Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa). Durant l'entrevista, el doctor Llobera destaca que la recerca primària que estan duent a terme a l’IdISBa els situa com la tercera comunitat autònoma d'Espanya en aquest àmbit.

La recerca biomèdica es realitza només en els laboratoris?

La recerca biomèdica va més enllà del laboratori, en el sentit que es focalitza en els problemes de salut del pacient. Hi ha una part de recerca bàsica, però sobretot hi ha una part de recerca clínica i de recerca social, perquè la salut ve determinada d'alguna forma per la situació clínica i la situació social.

Quins camps abasta aquesta recerca?

Un dels camps de la recerca biomèdica seria la recerca en prevenció de la salut. Em refereixo, per exemple, a la recerca en la millora de l'estil de vida, perquè aquest sigui més saludable. En aquest sentit, es tractaria de tenir uns hàbits sans, com no fumar, seguir una dieta equilibrada o practicar exercici.

Què més podríem dir en l'àmbit de la prevenció de la salut?

En l'àmbit de la medicina preventiva està així mateix tot el relacionat amb la detecció precoç. En aquest cas, s'intenta que la gent acudeixi als cribratges que es puguin fer de mama, de còlon o de qualsevol possible problema de salut, perquè es detectin precoçment les malalties, amb la certesa que si les detectem aviat, tenen una millor solució.

Hi ha altres tipus de prevenció?

Sí, efectivament. Està també la prevenció de la iatrogènia, és a dir, dels efectes indesitjables de les pròpies actuacions sanitàries. En aquest àmbit es troba la recerca sobre els efectes secundaris dels fàrmacs, intentant que la terapèutica s'adeqüi a la minimització dels riscos inherents al propi fàrmac. En aquest sentit, és bo llevar la prescripció de determinats medicaments a partir d'un moment donat, quan el seu ús continuat pot no tenir ja massa sentit. Com a exemple, li diria que hem d'intentar evitar l'abús en l'ús de les benzodiazepines —que s'utilitzen com a ansiolítics—, per a evitar possibles recaigudes futures en persones majors.

Podria posar si us plau algun exemple més sobre aquesta qüestió?

Bé, s'haurien d'intentar evitar també possibles interaccions negatives quan s'utilitzen determinats fàrmacs. Li posaré un exemple concret. Si algú és hipertens i sofreix per exemple una inflamació en un peu, ha de saber que si li recepten antiinflamatoris li pujarà la pressió arterial. Com veu, es tractaria, en definitiva, de donar cada fàrmac quan toca i durant el temps que toca.

A més de la prevenció, està també la promoció de la salut...

Sí, la promoció de la salut seria un pas previ, en el sentit d'intentar tenir uns entorns el més saludables possibles. Es tractaria d'intentar aconseguir uns entorns educatius i laborals saludables, o que les ciutats i les barriades siguin també saludables. Aquestes iniciatives de promoció de la salut també les investiguem.

En l’IdISBa han desenvolupat també treballs específics vinculats al coronavirus?

Efectivament. Hem fet diversos projectes en relació al COVID, com per exemple un sobre l'evolució de la prevalença del COVID en pacients asimptomàtics. Així mateix, hem realitzat un estudi amb més de 600 persones sobre com han afectat la pandèmia i el confinament a la salut mental de la població. Igualment, hem dut a terme un assaig amb professionals sanitaris que estan en primera línia per a veure quines eines els podrien ajudar a reduir l'estrès. Destacaria també un projecte per a valorar la fiabilitat i la validesa dels primers test d'antígens.

El procés de creació de les vacunes contra el COVID s'ha fet amb totes les garanties?

Sí. De fet, aquest procés ha estat un exemple de com el món es pot organitzar per a donar respostes ràpides. Normalment, una nova vacuna se sol crear després de molts anys de treball, sobretot de recerca bàsica i de posada a punt. En aquest cas, des de feia vint anys hi havia ja una labor de recerca prèvia de la funció de l'ARN missatger —molècula que té la informació genètica que es necessita per a elaborar les proteïnes—, gràcies a la qual cosa s'han pogut crear ara en molt poc temps les vacunes d'ARN missatger contra el coronavirus. El mateix ha ocorregut amb altres vacunes contra el coronavirus, perquè es partia d'unes formes de producció de vacunes ja conegudes.

Entenc, sí...

La confluència de la recerca bàsica, de la recerca aplicada realitzada per institucions públiques i de la capacitat de producció de les grans empreses biotecnològiques, ha permès que es poguessin fer totes les fases de desenvolupament de les vacunes en molt menys temps del que sol ser habitual. A més, s'han destinat molts fons per a poder fer la captació de les persones participants i les proves s'han dut a terme amb molta més rapidesa del que estem acostumats, perquè hi havia una necessitat a nivell mundial de trobar una resposta a aquest problema.

Les citades vacunes són segures llavors?

Sí, ho són. A més, el balanç entre els possibles beneficis i els possibles riscos per a la persona que s'ha vacunat mostra que els beneficis són infinits, tant per a aquesta persona com per a la societat que rep la vacuna, alguna cosa que jo considero molt important. Quant als riscos, s'ha vist que eren ínfims, si bé és cert que en alguns casos puntuals hi ha hagut efectes adversos greus en algunes persones. Així i tot, aquests efectes adversos no serien en absolut comparables amb la gravetat de la pròpia malaltia.

Destacaria alguna peculiaritat d'aquest virus?

Una de les coses que ha tingut de particular aquesta malaltia respecte a unes altres, i que a més ha fet molt difícil el seu control, ha estat que hi ha molts pacients asimptomàtics. Com avui sabem ja, quan un pacient està infectat, però encara és asimptomàtic, pot transmetre la malaltia. Això ha estat un repte. Precisament, per això va haver-hi al principi el tancament de l'activitat i per això hi ha hagut també mesures com la protecció amb mascaretes o la distància interpersonal, perquè hi havia gent asimptomàtica que podia estar estenent la malaltia.

L'Atenció Primària és avui la primera barrera contra el coronavirus?

Bé, ja en la primera ona només un de cada deu pacients era atès en un hospital, mentre que la resta se seguien des d'Atenció Primària. Aquest fet ha estat pràcticament una constant des de llavors. Només anaven a l'hospital els pacients que necessitaven una atenció més específica, ja fora en planta o en l'UCI, mentre que la resta de pacients es quedaven en el seu domicili, amb determinades prescripcions. Per tant, des d'Atenció Primària s'ha atès sempre la gran majoria de pacients.

Podem pronosticar ja quan podria acabar aquesta pandèmia?

La veritat és que no sabem encara si hi haurà més ones i fins quan n'hi haurà, perquè si bé la vacunació és una eina molt efectiva per a reduir els casos greus i els ingressos en les UCI i les morts, no és tan efectiva per a prevenir la infecció per COVID. Estant ja vacunat, et pots contagiar, i si et contagies, pots transmetre la malaltia. Així i tot, els vacunats tenen tendència a transmetre menys el virus si pateixen la malaltia i a fer-ho amb una menor càrrega viral. En qualsevol cas, és una realitat que avui continua circulant el virus, com també ho és que hi ha algunes variants molt contagioses.

Hi haurà almenys una disminució dels ingressos hospitalaris?

Efectivament. En el cas de Portugal i d'Espanya, amb unes taxes de vacunació que ronden el 80 per cent, els nivells d'estrès en el seu sistema sanitari seran molt menors, encara que tots dos països puguin tenir la mateixa incidència de casos que un país amb unes taxes de vacunació més baixes. Així, fins i tot tenint per exemple 300 casos per cada 100.000 habitants, segurament molt poca gent de tots dos països ingressarà a l'hospital, anirà a l'UCI o morirà. Ara mateix, els no vacunats, sent percentualment tan pocs, són els que essencialment omplen els hospitals de casos de COVID.

Quina seria la seva conclusió en aquest sentit?

La meva conclusió seria que quants més vacunats tinguem, menors seran les conseqüències de les possibles noves ones epidèmiques que pugui haver-hi. En aquest context, la societat ha d'aprendre a manejar aquestes conseqüències, sense que calgui parar totes les activitats.

Què ens aconsella llavors?

Aconsellaria que ens vacunem i també que siguem prudents i no ens exposem a un possible contagi innecessàriament. En relació a aquest últim punt, és necessari que portem la mascareta en els espais tancats i que evitem els llocs molt massificats quan no portem protecció. Si ens vacunem i si intentem reduir possibles nous contagis, podrem portar una vida relativament normal, encara que continuï havent-hi noves ones o hi hagi un increment de la incidència. Dit això, potser necessitarem en el futur una tercera o una quarta dosi de reforç, perquè les immunitats s'han de reforçar.

Considera que serien necessàries noves restriccions aquest pròxim Nadal?

Sóc partidari que, com estan fent ja altres països, s'exigeixi el certificat COVID per a unes certes activitats, per a evitar que puguis exposar a la resta de la gent a una infecció simplement perquè no t'has volgut vacunar. Crec que aquest certificat ha d'exigir-se per a estar en llocs públics tancats o en espais on estiguin previstes aglomeracions. És fonamental que hi hagi aquesta exigència del certificat, perquè es podran evitar moltes infeccions. A més, si així i tot algú s'infectés, no tindria tantes conseqüències.

Val la pena, efectivament...

D'aquesta manera, podran continuar desenvolupant-se unes certes activitats en lloc de restringir-les totalment. Si un va per exemple al teatre amb l'exigència del certificat COVID, estarà més tranquil que si no se li exigeix. I si a més també se li demana que porti la mascareta durant tot el temps que duri la representació, estarà molt més tranquil encara. En definitiva, hem de normalitzar el fet que hi hagi aquestes i altres mesures de prevenció si volem tenir una vida mínimament normal.

FONT: Mallorca Diario (28/11/2021)